EL MOSQUET, ARMA QUE USEN I DISTINGEIX ALS MOSQUETERS

El diccionari de la Llengua Espanyola diu: "MOSQUET, arma de foc portàtil, que es dispara amb metxa i que va començar a utilitzar-se per l'any 1515, i són els Mosqueters, soldats armats de mosquet, instituïts a França en el segle XVI, organitzats més tard en unitats distintes".

Pel seu major calibre que les normals, gran potència i forma d'efectuar el tir, requereix unes condicions excepcionals per al seu ús, pel que van arribar fama en l'antiguitat A pesar del seu grandiós espetec, es nota una "dolça" suavitat molt diferent dels arcabussos.

La veritable època del arcabús (amb el pas del temps es denominarà mosquet), com a tal arma i amb aquesta sola denominació, comença amb la millora introduïda pels espanyols al posar una cassoleta al costat de l'oïda, destinada a contenir l'esquer o polvorí ( càrrega iniciadora), amb la millora de la qual es podrà aplicar el foc amb una metxa encesa, pel costat dret, deixant lliure la part superior de la boca de foc, per a apuntar amb major facilitat. A aquesta cassoleta la hi va dotar més tard d'una tapa giratòria, el que va permetre dur l'arma encebada i carregada en tot temps, i efectuava els tirs amb bales d'un pes entre una i vuit unces.

En el procés evolutiu, el mosquet substitueix al arcabús, anàlogament com aquest fa desaparèixer la espingarda i la culebrina.

Avui en dia els tirs que s'efectuen i que són autoritzats governativament, són de AVANTCARGA i AMB PÓLVORA SOLAMENT, ja que l'única fi que es persegueix és un simulacre en els tirs i continuar la tradició de les batalles entre els bans Moros i Cristians, en les Festes a Sant Blai

Mosquet fabricat per Batiste Sempere Colomer per al seu gendre Esteve Castelló Bernàcer. Restaurat pel seu rebesnét Esteve Castelló Bernal, segueix en actiu. Porta el número 1 i data de l'any 1920. En els anys 1922 i 1924 es van fabricar altres mosquets quasi idèntics al taller que Batiste tenia en el racó Capito.