COL·LABORACIONS
|
LA BORRA I LA PERICANA DE LA FILÀ DE MOSQUETERS La Filà de Mosqueters, la més antiga
de les nostres festes, té fama de conservar les seues tradicions.
Dins d'estes tradicions estan, com no, les tradicions gastronòmiques.
La Borra i Pericana que es prepara per al dia 5 de febrer, dia del
Sant Crist, és una mostra del nostre costum per conservar
les antigues tradicions que ens han llegat els nostres majors, encara
que abans es preparaven eixe mateix dia en els hostals de l’ermita
i ara es prepara en el maset. La Borra que es prepara per al dinar
del dia del Sant Crist no fa molts anys estava, per dir-ho així,
en perill d'extinció, però afortunadament ara ha tingut
un ressorgiment sorprenent i en l'actualitat es prepara Borra per
a uns 200 comensals. També es conserva el costum de portar-li
al Sr. Rector un plat de Borra per a dinar. |
||
| Els ingredients utilitzats en la
Borra d'este any passat foren: - 50 Kg de creïlles - 20 Kg d’espinacs - 1 manoll gran d'alls - 3 litres d'oli d'oliva - 1 rastre de pimentons secs - 18 Kg d'abadejo També és costum preparar la Pericana per al mateix dia. Antigament s’elaborava el 5 de febrer, però com actualment se’n prepara tanta quantitat s'ha de fer abans de les festes. Normalment sol ser l'últim diumenge abans de festes encara que coincidisca amb Les Caixes o amb el nostre ciri. Cap a les sis del matí, dos o tres mosqueters van al forn de José Calatayud, que també és mosqueter, per a anar torrant els pimentons. A eixa mateixa hora dos o tres mosqueters van al maset per a encendre el foc. En un parell d'hores, sobre les huit o huit i mitja, ha d’haver-hi una bona quantitat de brases, perquè quan arribem els altres al maset s’ha de torrar l'abadejo, i calentet que és com millor es fa: cal anar llevant-li les espines i esmicolant-lo. A més, anem preparant la resta d'ingredients i tallant els alls tendres i les llimes, perquè quan arriben els pimentons del forn puguem anar esmicolant-los per a la Pericana. L’any passat es van utilitzar quantitats que espanten: - 8 Kg de Pimentons secs - 18 Kg d'abadejo - 10 Kg de llimes - 4 manolls d'alls - 20 litres d'oli d'oliva La veritat és que ens reunim un grup de 20 o 25 persones, i el més bonic és que hi ha gent jove i gent major. Aquestos últims estan asseguts a la taula, i mentre ho preparem tot o fem rogles entorn d'un llibrell i esmicolem els pimentons, van contant anècdotes dels seus anys de joventut. A la fi, amb tots els ingredients ja preparats, arriba l'hora de la veritat. Este procés ens agrada assaborir-lo a tots: dues persones van mesclant a poc a poc tots els ingredients en dos llibrells i se'ls va afegint l'oli. La resta estem contemplant el procés com si en això ens anara la vida, mentre un rere altre anem exercint de tastadors i donem el nostre veredicte: "és el resultat d'una tasca ben feta i en harmonia". Ara ja es pot guardar, per a deixar-la reposar uns dies i gaudir-la el dia 5. Encara que és molt de treball per la gran quantitat de Pericana que es prepara, es fa molt suportable i passes un matí de diumenge diferent i d'allò més entretingut. Tots els anys, quan acabem de preparar-la, ens diem els uns als altres que a l'any que ve no en farem tanta, que el que en vulga més que vinga a preparar-se-la, però la veritat és que arribat el moment ja no ens en recordem i ací estem una altra vegada, per a continuar mantenint estos costums. Ha arribat el dia: és hora de l'aprovació de tots i es puja al Sant Crist per a l'esmorzar. Hi ha molta gent no mosquetera que es passa pel nostre local en els hostals de l'ermita per a tastar un plat amb un poc de Pericana i un got del nostre vi. Al migdia, el menú del dinar en el maset serà Borra i Pericana. |
 |
|
